Leonardo

Fines tires de xapa de fusta d’arç fixades a una estructura d’acer embolcallen una intensa font de llum, dotant-la de qualitats volumètriques. Una de les peculiaritats d’aquest llum és que, gràcies a l’elasticitat i resistència que té la fibra de l’arç, permet de ser muntada al gust del consumidor. Es fa en dues mides: la petita, de 60 cm de diàmetre, amb tires de 10 cm d’amplada; i la gran, pensada per a espais generosos, amb 120 cm de diàmetre i tires de 20 cm. Totes les tires s’han numerat per tal de seguir-ne correctament el muntatge a l’hora de fixar-les a les arestes d’un nucli cúbic d’acer niquelat, semblant a una gàbia. El resultat és un nus lluminós que projecta la llum en diferents plans, amb transparències variables. El seu nom va ser inspirat per l’exposició sobre Leonardo Da Vinci que s’estava projectant a l’estudi en el moment de dissenyar-lo, tot i que també s’hauria pogut anomenar “Tagliatelle” o “Ghery”.

Fotografies: Carme Masià

"Leonardo va néixer de la recol·lecció i de lo imprevisible: Un dia, en el barri on visc, el Poble Nou, vaig recollir un plec de xapes de fusta. El plec va passar més d'un any deambulant per diversos racons de l'estudi però, sense cap raó, em resistia a despendre'm d'ell. Un diumenge vaig decidir tirar-lo, però abans no vaig poder evitar l'intentar treure-li algun profit i vaig decidir provar "algo" amb ell... vaig estar una bona estona tallant i engantxant les xapes però el resultat no va ser satisfactori. Fart, vaig optar per donar per acabada la tasca i vaig començar a recollir. A l'intentar introduir les lames trencades a una bossa de brossa vaig anar construint, de forma inconscient, un bon cabdell rebel entre els meus braços i, de sobte, en un instant meravellós, em vaig donar commpte que havia aconsguit el meu objectiu: acabava de néixer la làmpada Leonardo. Per una banda, el secret estava en l'elesticitat de la indomable fusta, en apreciar la qualitat del material i en reconeixer les seves propietats, i, per l'altra, en el procés de racionalitzar la seva estructura, en el d'ordenar aquell aparent caos... la veritat és que allà van sorgir algunes imatges molt "leonardines" i, naturalment, ¡també el seu nom!"

Antoni Arola
Llibre AX. Deu anys llum. Barcelona: Santa&Cole, 2007