Ote

El llum Ote aplega el concepte de modernitat amb l’estètica dels anys 60. La cara interna presenta una superficie de color, disponible en taronja, gris o blanc, que provoca el reflex acolorit de la llum que neix de dins. Aquest efecte càlid contrasta amb la textura freda del costat interior de la planxa metàl.lica plegada, de ferro negre o alumini matisat. Simètrica pel que fa a la forma i composta per un sol braç, aconsegueix -en conjunt- evocar la imatge clàssica del llum de taula, amb una equilibrada relació entre el peu i la pantalla.

"Recordo que un dia estava assegut amb la meva secretària, Glòria: ella parlava de pressupostos, mentre jo retallava un paper, provava, jugava... De sobte, enfadada perquè no l'escoltava, em va preguntar què estava fent. «Una làmpada», vaig respondre. Va posar cara d'incrèdula, va moure el cap i va continuar parlant de números. Era una època de la meva vida molt «simètrica»: pintava llibretes amb esboços basats en el test del psiquiatre Rotchard (taques de tinta xinesa interpretades per mitjà de la simetria). En el cas de l'Ote, el mètode va consistir en retallar i plegar una forma de manera simètrica, una forma que dongunés llum per reflexe, substituint així la pantalla translúcida, però, mantenint formalment l'icona de làmpada: fust i pantalla. Els meus retalls, fragments inventats i sense final, eren parts d'un tot qe es conformava al desplegar el paper, petites formes que cobraven llum al desplegar-se. Quasi com una escultura d'Oteiza; d'aquí, precisament, va sorgir el seu nom. La primera maqueta li vaig ensenyar a Pati Nuñez i va suggerir que pintéssim la cara interior de les planxes de color; la seva perspectiva de grafistava ser determinant."

Antoni Arola
Llibre AX. Deu anys llum. Barcelona: Santa&Cole, 2007